Després
de la presentació a càrrec de la regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tona, l’Ester Martos, en una
sala de plens gairebé plena, en Sergi Pérez Rosés va fer la ponència titulada Cóm estic educant? Donem el que som.
Principalment ens va recordar que el comportament i pors dels pares, influeixen
en com eduquem els nostres fills. Sense oblidar que no podem donar allò que no tenim,
i que per tant no hem de caure en frustracions innecessàries, en Sergi Pérez va
convidar als presents a identificar quins són els principals desequilibris
personals que ens afecten a l’hora d’educar, com poden ser les excessives
preocupacions, les constants expectatives de futur, l’estrès… i totes aquells
elements que composen un “soroll mental” que no ens deixa gaudir del temps
present.
El resultat és una falta de temps i energia, que fa que en arribar a
casa, puguem acabar sent massa permissius amb els nens.
Finalment, en Sergi
Pérez va mostrar el seu desig de que a l’escoles hi hagués més temps per
ensenyar a viure i a valorar l’acció, en lloc de només valorar els resultats.
Per
acabar, va compartir la seva convicció de que podem tornar a aprendre i a créixer
educant els fills, i una frase d’un famós guitarrista americà: “El que aprenem,
no ens ho poden prendre”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada